Ángel València ha dedicat la seva vida a entrenar i col·laborar amb aquests animals extraordinaris que, gràcies al seu agut olfacte i entrenament especialitzat, es converteixen en una eina fonamental per a localitzar persones desaparegudes en situacions d'emergència.
La Protecció Civil de Tona no sempre va comptar amb una unitat canina. Ángel i altres voluntaris van començar com un grup privat fins que van decidir integrar la seva labor dins de l'estructura de la Protecció Civil, aconseguint el suport de l'ajuntament i garantint una major seguretat per al seu equip i els seus gossos. Aquesta decisió no sols els va permetre actuar amb més eficàcia, sinó que també els va assegurar cobertura i suport legal en cada intervenció.
És important destacar que Ángel i el seu equip formen part de l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tona. Com a tal, estan a la mercè de l'ajuntament del poble, operant com una organització dedicada a la prevenció i col·laborant activament amb la policia local en diferents serveis. La seva labor no sols se centra en el rescat, sinó també en la prevenció de riscos i assistència en esdeveniments comunitaris.
L'equip compta amb gossos entrenats en dues modalitats principals: mantrailing i venteo. Els primers segueixen el rastre específic d'una persona a partir d'un objecte impregnat amb la seva olor, mentre que els gossos de venteo detecten l'olor humana en l'aire, permetent localitzar persones vives en desastres naturals com a terratrèmols o lliscaments de terra. Tots dos tipus d'entrenament requereixen constància, disciplina i un profund coneixement del comportament caní.
Kanda, la companya inseparable d'Ángel, és una gossa malinois de set anys amb un historial impressionant d'operacions de rescat. Des que era una cadella de dos mesos i mig, Ángel ha treballat amb ella en l'obediència, el reforç positiu i el desenvolupament del seu olfacte. El seu entrenament inclou la capacitat de detectar vents per a captar l'olor de persones desaparegudes, així com la destresa física per a moure's entre enderrocs i terrenys complicats.
Un dels moments més desafiadors per a Ángel i el seu equip va ser la seva participació en els rescats després del devastador terratrèmol de Turquia. La magnitud de la tragèdia i la quantitat de persones soterrades feien que cada minut comptés. Els gossos de rescat, com Kanda, treballaven sense descans per a identificar possibles supervivents, enfrontant-se a un entorn hostil i ple de perills. La frustració era inevitable quan no es trobaven persones amb vida, però cada troballa reeixida representava la diferència entre l'esperança i la tragèdia per a moltes famílies.
Malgrat la seva importància, els grups de rescat voluntaris com el d'Ángel València enfronten obstacles burocràtics que limiten la seva capacitat d'acció. La falta d'una regulació clara i el reconeixement oficial d'aquestes unitats dificulten la seva participació en operacions de cerca sense una petició formal de les autoritats. Ángel i el seu equip busquen canviar aquesta situació, promovent el reconeixement oficial dels grups de rescat canins per a garantir una resposta més ràpida i eficient en emergències.
Mentrestant, el treball no es deté. La unitat canina de Protecció Civil de Tona continua entrenant i participant en exercicis amb altres associacions de rescat per a millorar la seva eficàcia i preparar-se per a futures emergències. Cada jornada d'entrenament és un pas més cap a la meta de salvar vides i demostrar el valor inigualable dels gossos de rescat.
El compromís i la passió de persones com Ángel València i el seu equip ens recorden la importància de la col·laboració entre humans i animals en situacions crítiques. Kanda i els seus companys de la unitat canina són més que simples gossos: són veritables herois de quatre potes que treballen incansablement pel benestar de la societat. La seva labor mereix reconeixement, suport i, sobretot, el respecte de tots aquells que alguna vegada podrien necessitar la seva ajuda.
Carregant! 
